Cercador:
|
|||||||||||||||||||||||||||||
Butlleti
![]() L'Acudit
![]()
![]() Llibres recomanats Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
![]() Antònia Vicens
Ànima de gos
![]() Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
![]() Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
![]() Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
![]() Gemma Pasqual
L?últim vaixell
![]() Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
![]() Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
![]() Enquesta![]() DocumentsCampanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
![]() Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
![]() L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
![]() El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
![]() Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
![]() Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
![]() Enllaços d'interès |
Joan Vicens Lillo i Colomar
Cal un encès combat d'idees 12/05/2010Cenyint-me als territoris de Formentera, Eivissa, Mallorca i Menorca, no podem negar que les perspectives electorals d'una proposta política pròpia del país no són gaire alegres. Vull dir ni pel que fa a una opció nacionalista de dretes, invisible a la meva vista fins al dia d'avui, ni tampoc a una d'independentista i d'esquerres que depèn de la unitat de forces que ara no hi ha. No hem d'oblidar, però, que l'hegemonia dels partits, lleis i aparells de l'Estat han tengut molt fàcil mantenir arreu dels anys i de la societat, la manca de cultura democràtica producte del franquisme i que tant afavoreix el gairebé inexistent interès per la participació o acció política de la gran majoria de la gent. Ni tan sols a l'hora d'anar a votar: abstenció o bipartidisme fàcil i res més fins a Sant Torne-m'hi. L'acomodament de vida ideològic de la nostra societat occidental ens ha portat a un estat de no tenir aspiracions més enllà de les materials i capitalistes. I d'aquests troncs, aquestes estelles: si no vaig errat estem en un estat generacional on, segons estudis rigorosos, els joves d'avui són més incultes que els d'ahir i també viuran amb molta menys qualitat de vida que la que han fruït les generacions immediatament anteriors. I sembla que no van de feina per evitar-ho, com si no fos possible que allò que els ha ofert la publicitat, l'engany, del consum fora mida no sigui vera. Ara ja en començam a patir les conseqüències: dramàtiques, tràgiques. Ho podeu creure. En el nostre cas, com a poble i territori sense Estat i sotmesos al francès i espanyol, és pitjor. Quan més avanços tecnològics es produeixen a l'àmbit dels mitjans de comunicació, escrits o audiovisuals, més ofertes es multipliquen en les llengües i interessos diferents als nostre. I més mal de fer és fer arribar arreu les nostres idees amb una llengua cada vegada més minoritària. Potser, i no és segur, on podem incidir més és a la xarxa a Internet. Com fer arribar, doncs, a la gent les idees, les nostres, de manera clara i continuada per posar fil a l'agulla i poder teixir un futur d'esperança? Ve tot al cas per pensar que si no ens espavilam molt i aviat tenim els dies comptats. Com a molt representarem una diversitat pintoresca que queda be dins el paisatge de l'Europa dels Estats democràtics, capitalistes i paternalistes en el sinònim de colonitzadors. Nosaltres som pocs i mal avenguts, no ens enganyem. Però ho podríem canviar perquè ha estat amb la força de les idees, sovint des de posicions minoritàries, que s'han arribat a assolir els grans canvis polítics i socials de la història contemporània. Per començar i parlem d'ara mateix, la proposta d'Esquerra Republicana té, al meu entendre, un calat ben fondo. Serà amb l'exemple del nostre quefer que guanyarem l'adhesió de la gent. Una assemblea que sigui capaç d'ajuntar a totes les persones i sensibilitats per crear, de forma personal i col·lectiva, l'eina precisa i necessària per a treballar en un camp tan xerec com és la realitat social i política a casa nostra. Cal, pel que fa a l'illa de Mallorca i de torna a les altres germanes i als territoris de més enllà, el que publicava La Veu de Mallorca pel mes d'abril del 1918: “Cal, un encès combat d'idees on hi prenguin part de tots els estaments de l'opinió mallorquina per poder entreveure quina serà la definitiva posició espiritual de la Mallorca de demà”.
Altres opinions
![]() |
EditorialEls atacs contra la nostra llengua que suposa l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública sembla que han fet vessar el tassó de la paciència. Un sector important de la societat ha decidit dir prou a l’intent de neteja lingüística promogut pel Govern Bauzá. La recollida de més de 10.000 al•legacions per part de ciutadans i d’entitats de tot tipus, i les escridassades de què han estat objecte durant els darrers dies Bauzá i Isern demostra que els catalanoparlants no estan disposats a deixar-se trepitjar.
![]() Opinió![]() Miquel Rosselló
L’Ateneu Pere Mascaró és una entitat cívica que té com a objectiu generar elaboració, reflexió i difusió d’idees i pensament crític i alternatiu. Va néixer el setembre del 2010, impulsat per un grup de ciutadanes i ciutadans conscients de la importància que té, a una societat hegemonitzada pel pensament únic, promoure instruments que facilitin la lluita d’idees i apostin pel pensament diferent.
![]() Opinió![]() Joan Lladonet
La gent manada del PP, la que rep ordres i les executa, és més intel•ligent del que pareix. Fa estona que han abandonat els seus arguments de partit amb ideologia conservadora i intenten adoptar el llenguatge de les persones que s’hi oposen amb la barroera intenció de desarmar-les. La Sra. Mabel Cabrer, portaveu del PP al Parlament, diu que se suposa que cert sector progressista surt al carrer a protestar amb l’excusa de la llengua. És a dir, la diputada creu que sortir al carrer és una tàctica perversa de la gent que s’hi oposa, amb ànim de boicot i de crear intranquil•litat.
![]() Sumari d'opinió |
|||||||||||||||||||||||||||