Publicitat
Flash Notícies
Flash Notícies
Notícies  |   Opinió   |   Recull de premsa  |   Cròniques  |   Hemeroteca      
 
Sindicació RSS 2.0
Cercador:

Butlleti

Vols rebre cada dia el butlletí de Tribuna Mallorca? Subscriu-te gratuïtament
Nom:
Mail:
 
L'entrevista

Macià Blázquez, professor de Geografia de la UIB i membre del GOB

""És necessari deixar de pretendre créixer i acumular indefinidament""

L'Acudit

acudit_copia_copia.jpg

Llibres recomanats

llengua_dret_i_autonomia.jpg
Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
anima_de_gos.jpg
Antònia Vicens
Ànima de gos
entrela.jpg
Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
un.jpg
Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
impresss.jpg
Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
ultim_vaixell.jpg
Gemma Pasqual
L?últim vaixell
eldarrermanuscrit3.jpg
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
portada_tacats_de_sang.jpg
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle

Enquesta

Creus que el PP està de capa caiguda?
 

Documents

Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Mostra tots els documents

Sindicació


Joan Lladonet
Desactivada la llengua pròpia, desactivat el català
joanlladonet.gif23/02/2010
Que el català sigui llengua cooficial als Països Catalans ha estat el fet més important que li podia ocórrer per iniciar i continuar el camí de la normalització lingüística. Però que sigui aquesta la llengua pròpia de tot el territori i l’única amb aquesta condició ha estat la clau perquè fos adoptada com a llengua vehicular a l’escola, perquè fos la llengua de l’Administració, perquè es pogués fer la Llei del Català, etc., i perquè els defensors de la llengua castellana es posassin nerviosos en més d’una ocasió. Una altra cosa és que els governants dels diferents territoris, que eren més partidaris de la nació o de la regió, hagin intentat minimitzar o maximitzar el significat de l’expressió.

Tant els qui defensam que la llengua oficial única del territori és la llengua catalana, com els qui defensen la cooficialitat, o els que retirarien aquesta oficialitat, tant si volen que aquesta llengua perduri com si la volen fer desaparèixer, saben que el fet que sigui també llengua pròpia és molt important, ja que significa que és la llengua del poble català, perquè és la llengua històrica, perquè és la llengua més antiga, perquè és la llengua dels habitants dels Països Catalans; i que les llengües posteriors han arribat de la mateixa manera que arriben a qualsevol part del món. Una ha arribat per la força de les armes, primer, i després amb la immigració i les altres llengües han arribat amb persones que han vengut a fer feina aquí, turistes que ens visitaven o viatgers que venien per fer els seus negocis. Davant una inundació de llengües, com ha passat durant els darrers anys, la llengua oficial i pròpia del territori és la llengua del país, i per tant, no hi hauria d’haver cap problema perquè la gent que vol quedar-se a viure aquí l’adoptàs com a seva. El fet diferencial que entorpeix aquesta qüestió és l’existència de la llengua castellana, que a més de ser oficial aquí, és l’única llengua oficial de l’Estat. I per fer front a aquest desavantatge, no ens queda més remei que utilitzar el fet primordial que sigui la catalana, la llengua pròpia.

És per això que els que defensen i volen imposar el castellà com a única llengua de tot el territori, i que les altres només serveixin per a la intimitat, com ha dit sempre Aznar, s’han posat a defensar que el castellà també és llengua pròpia del Principat, de les Illes Balears i del País Valencià. Aquesta defensa que no s’aguanta des del punt de vista històric ni científic per cap banda, demostra la importància que donen a l’expressió “llengua pròpia”.

Doncs el Parlament d’Aragó ha aprovat una de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies de la Comunitat Autònoma. Es refereixen al català i a l’aragonès, i així ho manifesten a la seva proposició. No amaguen el nom de català, encara que també usen, emparats per la Constitució espanyola, el terme de modalitats lingüístiques. Amb l’adopció de l’expressió de llengües pròpies d’Aragó, el català i el castellà, han desactivat l’expressió, ja que els fragatins mai no podran dir que tenen el castellà i el català, i aquesta com a llengua pròpia, ja que se l’han feta seva per a tot el territori. Se l’han feta seva, per fer-la desaparèixer definitivament, ja que és una Llei, que s’ha elaborat per la promesa feta fa més de 10 anys, de Marcelino Iglesias i per les crítiques rebudes del Consell d’Europa. És una llei que s’omple la boca de bones paraules i bones intencions, però que no posa aquestes llengües com a obligatòries ni tan sols a l’escola. Allà seran voluntàries, com ho han estat fins ara, així que no canviarà res, però, per si de cas han devaluat l’expressió llengües pròpies, estenent la propietat a tot Aragó i aquesta expressió, la de “lenguas propias” l’usen 66 vegades en el text de la llei.

Imprimeix · Envia a un amic · Crea PDF
 Altres opinions
La meva nació és la meva llengua
Ets d?esquerres o de dretes?
Franco ho va deixar fermat i ben fermat, però no se?n sortiran
La lliure elecció de llengua, un altre parany del PP
Sumar vots, expressar opinions, unir partits
Una vegada més Espanya ens tracta d?estrangers
El TC, ha fet guanyar tothom?
L?estat del benestar només el pot salvar la independència
El país que fabricava princeses del poble
Perillosos ignorants i provocadors aspiren al poder
La malaltia és greu, la despersonalització
El president del PP balear provocarà una allau de protestes de dimensions incalculables
Els sindicats que defensen la llengua i la nació pròpies continuen guanyant les eleccions
El PP i la FAES han adquirit unes quantes unces de seny?
En Rajoy vol viure a un país normal
El tancament de TV3 al País Valencià, quasi terrorisme d?estat?
Dues terceres parts de ciutadans de les Illes consideren el català com a llengua pròpia
Els hereus del franquisme continuen la repressió lingüística
El poble sempre té raó
Ha començat el lingüicidi
L’elecció de llengua beneficia la normalització del català
Legalment és impossible eliminar el “requisit” del català a la funció pública
Resolució que va contra el seny, la ciència i la Llei
Volen foragitar el català de l’Administració
Ens volen fer desaparèixer
Continua amb la repressió lingüística, tot trepitjant la Llei
La lliure elecció de llengua pot suposar la no consecució del Graduat en ESO
El Govern del PP prepara una Llei colonial, etnocida, antiestatutària i anticonstitucional
Tergiversar la història



Tribuna Mallorca Som i Serem Radio · Escolta'l online

Editorial

Els atacs contra la nostra llengua que suposa l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública sembla que han fet vessar el tassó de la paciència. Un sector important de la societat ha decidit dir prou a l’intent de neteja lingüística promogut pel Govern Bauzá. La recollida de més de 10.000 al•legacions per part de ciutadans i d’entitats de tot tipus, i les escridassades de què han estat objecte durant els darrers dies Bauzá i Isern demostra que els catalanoparlants no estan disposats a deixar-se trepitjar.

Opinió

miquelamengual.jpg
Miquel Amengual/Joan Pau Jordà
L’onze de setembre del 1997 es presentava públicament a Palma la comissió Cap a una Alternativa per Mallorca (Diari de Balears 12/11/1997), que cercava engegar un procés que culminàs amb la creació d’un moviment cívic de base àmplia format per persones d’ideologia diversa a títol individual, amb l’objectiu de promoure la consciència nacional i arribar a la independència. Aquesta organització va ser el projecte organitzatiu més seriós del nacionalisme mallorquí en aquest àmbit, sent una experiència política i associativa única, alhora que desconeguda per a bona part de la ciutadania, que serví per donar a conèixer i expandir la lluita pel reconeixement del dret a l’autodeterminació de les Illes.

Opinió

miquelrossello2.jpg
Miquel Rosselló
L’Ateneu Pere Mascaró és una entitat cívica que té com a objectiu generar elaboració, reflexió i difusió d’idees i pensament crític i alternatiu. Va néixer el setembre del 2010, impulsat per un grup de ciutadanes i ciutadans conscients de la importància que té, a una societat hegemonitzada pel pensament únic, promoure instruments que facilitin la lluita d’idees i apostin pel pensament diferent.