Butlleti
 |
L'entrevista Salvador Cardús vicepresident de L'Opinió Catalana "Espanya i Catalunya han de ser bons veïns però cadascú a casa seva" |
 |
L'Acudit
| Inici |
| General |
| Societat Civil |
| Economia |
| Comunicació |
| Cultura |
| Medi ambient |
| Esport |
| Història |
| Internacional |
| Política |
| Totes les editorials |
| Ensenyament |
| Llengua |
| Drets civils |
| Societat |
Llibres recomanats
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
Enquesta
Documents
Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Enllaços d'interès
Joan Vicenç Lillo Colomar
Els Agents de Medi Ambient, una eina policial imprescindible
04/02/2008L'opinió pública de la nostra societat illenca deu pensar que existeix una vigilància sobre els nombrosos atemptats i infraccions que les persones i empreses produeixen al nostre entorn. És així, aquesta vigilància i denúncia de les infraccions existeix. Els agents que s'encarreguen de portar-la a terme són mitja dotzena de "números" de la Guardia Civil del SEPRONA i una cinquantena d'Agents de Medi Ambient adscrits a la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear. Aquests agents representen l'únic cos policial judicial competent en matèries pròpies en medi ambient i d'àmbit autonòmic. Com es pot entendre el nombre d'aquests treballadors funcionaris és del tot insuficient, n'haurien, al manco, de ser el doble. Comparem per exemple amb el nombre de policies municipals d'un sol ajuntament com Calvià o Sant Llorenç des Cardassar.
Matèries de la seva competència són protecció d'espècies silvestres de fauna i flora, residus, prevenció, extinció i investigació dels incendis forestals, recursos hídrics, gestió forestal, qualitat ambiental, espais naturals protegits, feina i assessorament administratiu de camp.... La figura i el cos dels AMA's fou creada en el govern de Margalida Rosselló, d'Els Verds, a l'anterior legislatura de Pacte de Progrés. Pretenia ser un model de policia judicial en competències mediambientals d'àmbit autonòmic, amb connexió directa amb la Fiscalia encarregada dels delictes en la mateixa matèria i amb unificació com a cos jeràrquitzat amb dependència directa a la Secretaria General Tècnica de la Conselleria. No cal dir i contar la gràcia que la creació i posada en escena d'aquesta figura policial va fer al PP i a UM a l'anterior legislatura... i també en aquesta. El PP va desestructurar tant com va poder aquest cos dividint els agents en direccions generals i a les ordres directes de càrrecs polítics a la vegada que prohibia expressament mitjançant instrucció interna la relació directa de l'agent amb la Fiscalia de Medi Ambient. Del que passava amb les denuncies, que tanmateix alguns agents instruïen, n'és un bon exemple el de Monport a Andratx.
L'esquerra progressista de les Illes ha tingut com a punta de llança de la seva lluita i argumentació anti PP-UM la protecció del medi ambient, però sense cap problema ha deixat en mans d'UM a la Conselleria de Medi Ambient i amb ella la mateixa política que ja duia la dreta del PP en aquest aspecte: Obstaculització de les denúncies cap a la Fiscalia de M.A., creació de places usurpadores de les funcions dels AMA's, no creació de noves places, desestructuració del cos amb divisió per direccions generals, etc. En són per tant ben responsables també. El nostre entorn els ho pagarà!
| Imprimeix · Envia a un amic · Crea PDF | |
Editorial
Passat el parèntesi d’agost reprèn un curs polític que ens menarà directament a les properes eleccions al Govern, als Consells i als ajuntaments. Una convocatòria que estarà marcada per fenòmens que s’han manifestat durant aquesta legislatura, però que tenen les seves arrels en èpoques anteriors: la corrupció i la crisi econòmica. Tots dos són letals per a la confiança dels ciutadans envers les institucions democràtiques. Tots dos marcaran el debat polític durant els propers anys. És el moment de que els diferents governs centrin les seves accions en la dignificació ètica de les institucions d’autogovern, que en facin el centre del debat polític i que posin en marxa reformes profundes per acabar amb la imatge que ha projectat la classe política durant els darrers temps. I cal també que emprenguin el tantes vegades anunciat canvi de model econòmic, basat en la formació, més sostenible i menys dependent de la construcció. S’han fet passes en les dues direccions, però els governs d’esquerres i nacionalistes han de perseverar encara més. Diguin el que diguin les enquestes, res no està decidit encara. Les forces polítiques que emprenguin aquesta tasca regeneradora i transformadora seran les vencedores de la propera contesa electoral.
Opinió
Joan Vicenç Lillo i Colomar
Quan la dificultat en la
lluita contra l'incendi de Biniarràs era major, es van
declarar dos incendis més a Mallorca: el “clàssic”
de Son Doblons, a la marina de Santa Margalida i un altra, inesperat
per l'època estacional, a s'Albufera. Al contrari de la
negligència en el cas d'Eivissa, és ben clara la
intenció, i la tria d'aquell dia, dels criminals que varen
provocar els altres dos: els mitjans d'extinció estaven
ocupats molt enfora, el vent de ponent era sec, persistent i de
moderada velocitat, la calor alta, la humitat baixa, l'hora
perillosa.... en saben.
Opinió
Xisca Mir
Per què més d'un milió i mig de persones sortírem als carrers de Barcelona el passat dissabte? Per què una manifestació en defensa de l'Estatut aprovat pel poble català i en contra de la sentència del Tribunal Constitucional esdevinguí una concentració a favor de la independència de Catalunya? Perquè ja n'estem farts.N'estem farts de que des de Madrid se'ns robi, no només els doblers, sinó també la dignitat. Amb els nostres diners es dota de serveis i infraestructures totalment insostenibles i poc productius a altres Comunitats Autònomes, mentre que a casa nostra la inversió és mínima.
Sumari d'opinió
